L’anomenat Nou 9N, un succedani del que havia de ser el ple exercici del Dret a Decidir, resultat de la impugnació que el règim ultranacionalista de l’Estat Espanyol i els seus aliats van fer de l’original, torna a córrer el risc de ser reprimit sense contemplacions pel Règim. Davant d’aquesta previsible conjuntura, des de l’assemblea local de la CUP a La Bisbal d’Empordà ens preguntem i volem preguntar al conjunt de la ciutadania, entitats, organitzacions polítiques i partits, què pensem fer?

Des de la CUP sempre hem defensat que no serà possible avançar cap a la llibertat sense un exercici intel·ligent i col·lectiu de Desobediència: Assumir que aquells que ens neguen la pròpia existència com a poble, que aquells que porten tres segles subjugant-nos sota la llei del més fort, que el Règim borbònic que sota diferents màscares (en els darrers anys d’aparença, només d’aparença, democràtica) ens donarà la clau per poder-nos alliberar, equival a rendir-se. I nosaltres no estem disposades a rendir-nos només perquè ells ens ho manin.

I vosaltres?

No hem vist cap signe esperançador entre la classe política del nostre poble. Cap gest, cap declaració, res que pogués fer enfadar a l’Amo, no fora cas. És comprensible de l’equip que ens governa: un bipartit (o és tripartit?) format per l’unionista Unió i l’unionista PSC, amb la complicitat necessària de Convergència Democràtica, incapaç de divorciar-se d’un soci que només té per bandera apropiar-se del major número de cadires de Poder sense que el seu programa –perfectament equiparable al del Partit Popular- passi per cap urna.

Però més preocupant ens sembla l’actitud de les altres forces polítiques de la nostra vila. Esquerra Republicana no se la sent, no se la veu. A menys de dues setmanes del 9N, cap cartell, cap crida, cap marxa, cap idea. Només silenci. Només esperar a que algú, des de dalt, els digui què s’ha de fer. I a Iniciativa potser algun dia es decidiran a tenir un criteri propi sobre el procés i el defensaran amb ganes, però mentrestant es mantenen en la mateixa dinàmica de veure-les venir per saber d’on bufa el vent i decidir en conseqüència.

Massa poc. Massa trist.

L’ANC bisbalenca es troba en estat de semi-depressió. Les crides a la mobilització, les assemblees que convoquen, cauen en sac buit. Sí, tothom vol sortir a la foto de l’11 de setembre a Barcelona o allà on toqui. Però treballar el dia a dia per aconseguir la llibertat son figues d’un altre paner.

És evident que un procés com el que hem endegat, el procés cap a la Independència del nostre poble, no és apte per a conservadors. Un trencament democràtic tan important com el que pretenem no es farà acatant la llei de l’opressor ni quedant-se a casa mirant el Telenotícies. Potser és aquesta la explicació de per què a La Bisbal costa tant prendre la metxa. Nosaltres, com a ciutadans i ciutadanes lliures d’un poble que aspira a ser-ho, ho posarem tot de la nostra part per tal que el procés arribi a bon port. Però creiem que tothom hauria de fer el mateix. I, malauradament, no veiem en el nostre poble les forces ni la voluntat necessària.

Però no ens rendirem. Ni nosaltres ni molta altra gent, de partits o no, d’entitats o no, que estem disposades a empènyer endavant, des de les nostres petites possibilitats, per tal de conquerir la nostra Llibertat. I la primera estació és el 9N.

Seguirem endavant, no esperem res ni ningú. El 9N volem votar. Per més que digui el Règim, que també compte amb aliats al nostre poble, al nostre ajuntament.

Sí o Sí.

Nucli local de la CUP, La Bisbal d’Empordà 28 d’octubre del 2014