La llei Wert, la CUP i les noves formes de fer política
31/05/2013
La llei Wert, la CUP i les noves formes de fer política
El passat dijous, avui fa justament una setmana, la Bisbal va viure una concentració de protesta de la ciutadania i la comunitat educativa del poble contra la LOMQE, més coneguda com a llei Wert. La concentració, tot i l’obligada precipitació amb que es va haver de convocar, va ser tot un èxit.
El tema, però, més enllà d’aquesta valoració positiva que organitzadors i assistents van expressar, va provocar indignades protestes i retrets per part de l’equip de govern municipal, que va acusar a la CUP d’orquestrar la mobilització per propi benefici. És per això que, des de l’assemblea local de la CUP, creiem convenient explicar els detalls d’una convocatòria que, més enllà del tema en concret, exemplifica les abismals diferències en la manera d’entendre la política que tenim a la CUP respecte els partits tradicionals de poder de la nostra vila.
El timing de la concentració va ser el que segueix: El divendres 17 de maig el consell de ministres del govern espanyol aprova la nova llei d’educació, la llei Wert, tot i la oposició de la comunitat educativa en general arreu de l’estat espanyol i, molt concretament, de la comunitat educativa catalana. La llei, retrògrada i adoctrinant –la pròpia vicepresidenta espanyola reconeixia que el que es busca és que els alumnes se sentin “orgullosos de la seva espanyolitat”, és un torpede a la línia de flotació de la immersió lingüística vigent a Catalunya i, per tant, a la pacífica convivència al nostre país. El que busca és crear un model educatiu similar a l’existent al País Basc, un model de comunitats segregades i polaritzades en funció de la llengua materna; el que busca és, descaradament, crear una nou bàndol sumís i fanatitzat que defensi sense matisos l’espanyolitat de Catalunya per fer front a la cada dia més transversal i majoritària aposta per la llibertat de la nostra nació que s’expressa diàriament arreu del país.
El dissabte 18 ja hi havia una convocatòria de protesta a nivell nacional pel següent dijous 23 a les set de la tarda convocada per Enllaçats, plataforma a on s’hi engloba Som Escola. Davant d’aquest fet, membres de l’assemblea local de la CUP es van mobilitzar i, aprofitant una trobada informal amb l’alcalde, se li demana fer un acte unitari. La resposta, potser per la informalitat de la trobada, és més aviat vaga i ambigua. És aleshores quan l’assemblea local de la CUP decideix actuar.
Donat que el dilluns, dia 20, era festiu a les escoles del poble, no va ser fins dimarts que ens vam mobilitzar. En un matí, dues companyes, identificant-se com a membres de la CUP, van anar a tots els centres educatius per demanar l’adhesió a la convocatòria de Som Escola, no de la CUP, del següent dijous, obtenint una resposta afirmativa de tots els centres excepte un, el director del qual, un dels màxims exponents de la vella política del poble, només sentir la paraula CUP va tancar-se de banda. A partir d’aquest moment, tot es va precipitar, i va ser la ràpida resposta i entusiasme de la comunitat educativa –mestres, AMPAS, alumnes- que van fer possible que la convocatòria, al nostre entendre, fos tot un èxit. La CUP, tot i l’evident paper proactiu dels seus membres en l’organització de l’acte, únicament es va adherir a la convocatòria com a una organització popular més del poble, com podria haver fet qualsevol altre organització política o social. I és aquí on hem d’insistir en un punt: Per nosaltres, la mobilització no va ser cap èxit de la CUP, perquè no ho preteníem. Va ser un èxit d’organització popular, un èxit de les noves maneres de fer política, que transcendeixen les velles formes de política institucional, de despatx i copets a l’espatlla entre les elits dirigents dels partits tradicionals. Va ser un èxit del poble.
De la mateixa manera, des de la CUP ens sumarem a totes aquelles iniciatives, vinguin d’on vinguin, que siguin coherents amb la nostra manera de pensar, sense que donem cap tipus d’importància a qui o per què convoca.
La vella política sembla incapaç d’entendre aquest concepte. Acostumada al càlcul electoral, a actuar només en funció de costos i beneficis, va voler acusar la CUP de pretendre el mateix amb aquesta convocatòria. I va decidir no assistir-hi, alhora que a al mateix moment que la gent es concentrava a la Plaça Major enviava cartes des del despatx institucional titllant l’acte de “lamentable”.
Des de la CUP no pretenem tenir cap veritat absoluta. Admetem que podem haver comès errors i en prenem nota. Però a la vella política li hauria de quedar clar –com ja va quedar patent el passat Onze de Setembre-, que els temps de la política institucional no son els de la ciutadania, que va unes quantes passes per endavant. I que hi ha nous actors polítics i socials que no acceptem que la política sigui de la competència exclusiva de polítics professionals, que en moltes ocasions obliden que tan sols son representants del poble, no dirigents d’una empresa privada que poden prendre decisions de dalt a baix. És l’hora del poble. Més val que s’hi vagin acostumant.
Assemblea local de la CUP de La Bisbal, dijous 30 de maig del 2013.
e-mail: [email protected]