MOCIÓ EN DEFENSA DE l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA, LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ, DE MANIFESTACIÓ I DE REUNIÓ 

L’ASSEMBLEA DE LA CUP DE LA BISBAL EXPOSA QUE:

El nostre país afronta una conjuntura política i social decisiva. Gràcies a la mobilització d’una part important i significativa de la població catalana, ICV-EUiA, ERC, CiU, tres diputats del PSC i la CUP-AE, és a dir, tres quartes parts del Parlament de Catalunya, han assumit (obligats per la voluntat popular) el compromís de convocar el 9 de novembre una consulta sobre el futur polític d’aquesta part del nostre país.

En contraposició, el govern i la majoria de partits polítics estatals han manifestat reiteradament i de forma explícita l’oposició radical a permetre que les catalanes i els catalans es manifestin democràtica i pacíficament. D’una o altra manera, tenen la intenció d’impedir l’expressió lliure del poble català; negar les urnes tant als que volen la independència com als qui no.

L’espiral de tensió promoguda per l’Estat espanyol augmenta un grau cada dia que passa; l’estratègia és evident i ben planificada: de les declaracions de membres del Govern estatal i de partits polítics espanyols de l’oposició sobre la il·legalitat de convocar una consulta a la criminalització dels actors que la promouen.

En aquest salt qualitatiu, l’Estat espanyol ha comptat amb el suport disciplinat dels mitjans de comunicació estatals. Les il·legalitzacions antidemocràtiques a l’Estat sempre han anat precedides de la creació d’estats d’opinió, en què els grans mitjans de comunicació han jugat un paper clau a l’hora d’assaonar el terreny per fer digerible entre la població la intervenció desbocada de la justícia. Els precedents a l’Estat espanyol són abundats. Per això cal adoptar les cauteles pertinents i, encara més, si tenim en compte que dels darrers embats no provenen de mitjans de comunicació caracteritzats per l’anticatalanisme furibund, sinó per un diari com El País, adscrit (teòricament) a posicionaments progressistes i d’incidència en sectors socials afins a la defensa de les llibertats civils i polítiques.

El passat 19 de març, el diari El País va publicar una editorial titulada Un golpe de mano en què s’enviava el missatge que l’Assemblea Nacional de Catalunya allò que promou no és res més que un cop d’estat. Així, l’editorial manifesta que l’ANC aupada por el triunfo [en referència a les dues últimes convocatòries de l’11 de setembre] y ensoberbecida por la genuflexa actitud que le dispensó el poder autonómico democráticamente elegido, acaba de dar un salto en el vacío que sólo puede acabar mal. Esta organización reclama “la calle” como cosa suya y ya ha aprobado una “hoja de ruta 2014-2015” que constituye el diseño milimétrico de un golpe de mano contra la democracia representativa, a través de la imposición unilateral de una separación del conjunto de España.

Unes acusacions greus que perseguien promoure que la fiscalia o el Tribunal Suprem obrissin diligències contra l’ANC per il·legalitzar-la o que ho fes, per exemple, una entitat ultradretana com “Manos Limpias” a través d’una querella. I així ha estat: després de setmanes de rumors i atacs contra l’Assemblea Nacional Catalana, el passat dia 24 de març de 2014, el sindicat “Manos Limpias” va demanar il·legalitzar l’ANC per associació il·lícita, provocació a la sedició i malversació de cabals públics (la denúncia es presenta contra la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell).

De tot plegat se’n resulta ( i és greu i preocupant) un clima d’opinió que es genera al voltant de la convocatòria de la consulta el proper 9 de novembre, que la ubica fora de la legitimitat democràtica i la situa directament en l’àmbit del colpisme antidemocràtic. I no només això, sinó que delimita l’imaginari que qualsevol actor polític o social que promogui o defensi la celebració de la consulta es posiciona directament en l’àmbit de la il·legalitat i, per tant, susceptible de patir les conseqüències jurídiques que calgui, ja sigui la il·legalització o l’empresonament.  

L’alternativa contra aquesta actitud passa per treballar, treballar i treballar. Que res no canviï; que l’estratègia política de la por s’estavelli contra la legitimitat democràtica manifestada per la voluntat majoritària del poble de Catalunya perquè sigui consultat sobre el futur polític del país.

Si dissolen l'Assemblea, sorgiran centenars de milers d'Assemblees; si il·legalitzen qualsevol dels moviments socials que defensen el nostre dret democràtic a ser consultats, tots hi militarem, sense ni una sola ombra de dubte. El nostre moment és massa fort per a ser aturat amb la por i les amenaces.

A La Bisbal no podem quedar impassibles davant d’aquests atacs contra la llibertat d’expressió, de reunió i manifestació, és per això que la CUP (Candidatura d'Unitat Popular) proposa al Ple adoptar els següents

ACORDS:

Primer.- Rebutjar les actituds amenaçadores i criminalitzadores contra els moviments polítics i socials que pacíficament i democràtica treballen perquè el 9 de novembre es convoqui una consulta a Catalunya sobre el futur polític del país.

Segon- Expressar al nostre suport a l’Assemblea Nacional Catalana per la seva feina, que sempre s’ha caracteritzat pel seu tarannà democràtic i pacífic, en favor del dret d’autodeterminació del poble català.

Tercer - Comunicar l’acord pres a l’Assemblea Nacional Catalana per mostrar el suport del poble de La Bisbal, a través del seu ple, a la seva tasca.

La Bisbal, 22 d’abril de 2014